Mal, mel i mil i una nits

Mal, mel i mil i una nits
Dolç, dolç però ple de verí
La mossegada guiada pel desencís
Guiada pel desencís
Mal, mel i mil i una nits
I quan despertes encara segueix el neguit
I t’adones que no té sentit

Vaig fer un rebost amb el que tu vas llençar
Vaig fer un poema amb el que tu no vas dir
Vaig llençar un guant que no vas recollir
Vaig sentir el fred d’una abraçada gelada
I funesta sota la tempesta
Carn, os i tot inclòs
El que hem viscut ha quedat registrat en el cos
Tant és deixalla o tresor
Mal, mel i mil i una nits
Miro una foto on hi surto jo fa molt temps
Però no m’hi assemblo gens
Vaig fer un rebost amb el que tu vas llençar
Vaig fer un poema amb el que tu no vas dir
Vaig llençar un guant que no vas recollir
Vaig sentir el fred d’una abraçada gelada
I funesta sota la tempesta
Vaig fer un poema amb el que tu vas llençar
Vaig fer un rebost amb el que tu no vas dir
Vaig llençar un guant que no vas recollir
Vaig sentir el fred d’una abraçada gelada
I sinistre, com de ministre
***