Cor de titani

Cor de titani
Enyorança de la memòria que encisava tothom
Amb l’orella al teu cor de titani els vespres del mes de juliol
És veritat que ja no ens tocàvem, no ens calia tampoc
Venes de fibra òptica transportaven un nou amor
Vam tenir connexió absoluta, sincronia total
I que ara em diguis que són algorismes de sèrie em fa molt de mal

Un impuls neuronal d’un teixit artificial
Que electritza els racons del meu esquelet
Un instint ancestral, un desig, tant se val
Si te’n vas em tornaré un ser obsolet
El record de vetllades perfectes, el sopar dels sentits
Tu al sofà i les teves bateries carregant-se com cada nit
Enyorança de la memòria que encisava a tothom
Amb l’orella al teu cor de titani els vespres del mes de juliol
Un impuls neuronal d’un teixit artificial
Que electritza els racons del meu esquelet
Un instint ancestral, un desig, tant se val
Si te’n vas em tornaré un ser obsolet