Jeunet, tu i els trens que no hem perdut

Jeunet, tu i els trens que no hem perdut
Des de la finestra d'aquest vagó que m'acull,
veig com passa aquesta terra que és el trosset que més vull.
Són muntanyes de sucre el que hem queda en el record.
Espero que siguis feliç, que et vagi bé, que ho tinguis tot.

Baixant per Santa Clara he trobat a faltar els teus ulls,
i tot el que m'explicaven de la vida de reüll.
Però no canvio de trinxeres, més viure per mil quimeres.
Com un final de Jeunet vull ser la mà dels qui t'esperen.
Jo també cremo la meva nau,
avui no marxo, aquí em planto.
Jo també cremo la meva nau,
aquí em quedo, aquí em planto.
I quan desagnis la derrota sedueix, rosa de foc.
Encomanem l'abraçada, banderes negres i a l'amor.
I quan les "X" del calendari arribin també al 31,
Ja saps què a prop de l'Onyà hi haurà muralles però no murs.
Jo també cremo la meva nau,
avui no marxo, aquí em planto.
Jo també cremo la meva nau,
aquí em quedo, aquí em planto.
Jo també cremo la meva nau,
avui no marxo, aquí em planto.
Jo també cremo la meva nau,
aquí em quedo, aquí em planto.
Des de la finestra d'aquest vagó que m'acull,
veig com passa aquesta terra que és el trosset que més vull.