Al final d'aquest viatge

Al final d'aquest viatge
Hem arribat al final d'aquest viatge,
absent, però capaç,
m'assec en la runa
que deixen les mirades.
M'aproparé als cossos nus
marcats per la metralla,
del silenci que acompanya
l'agonia innecessària.

Ja no queden al cel
més llunes d'abril,
esperarem el temps, si cal,
per fer més feble aquest verí.
No creuré en res més
que no sigui en el que veig,
no hi ha hagut derrota
que hagi vençut eternament.
Sembla buida la vida
sense el soroll de la rutina;
tot allò que acaba
empeny de nou un altre món.
Les nits s'encenen
al nostre pas,
hi ha tantes lluites
que encara hem de guanyar.
A quina mà m'he d'agafar
per caminar junts el demà?
A quina mà t'agafaràs
per arribar molt més enllà?