Diuen

Diuen
Diuen que està mal vist aixecar el puny i cantar trencant-se
el pit,
maleïda amnèsia, maleït sigui el llenguatge pervertit.
Ja no recorden l'home nou d'abans que comencés el seu món,
que la coherència és un arbre que es planta i mai no mor.

Diuen que fem nosa, que quan creixem aterrarem en algun lloc,
que no parlem d'amor, i no entenen que és només per això que fem cançons.
Diuen que la modernitat és la música sense passar pel
filtre de l'autor,
que ja tenim diaris, i que no ens fan falta més predicadors.
Vine, vine amb mi, vine, rebentant els silencis, vine,
vine amb mi.
Diuen i diuen, i alguns fins i tot ja somriuen.
Diuen i diuen, i els rumors gairebé tots són mentida.
Quan parlo de revolució, sona tan fort, que fins i tot
perden el nord;
i doncs, ¿a què juguem? No estàvem parlant de canviar el món?
Parlo d'aquest poble, 300 anys esclaus de la seva opressió
del nou imperi europeu, dels Estats del terror, la guerra
i el capital.
Vine, vine amb mi, vine, rebentant els silencis, vine,
vine amb mi.
Diuen i diuen, i alguns fins i tot ja somriuen.
Diuen i diuen, i els rumors gairebé tots són mentida.