P.D. Per a l'ànima perduda

P.D. Per a l'ànima perduda
Si t’has adonat que res funciona
Si no t’has demanat perquè mai plores:
“Es inútil lluitar per sobreviure”
ets incrèdul, pensar que tot arriba.
Nit: certa foscor que t’acarona
Mil llumins que encenen mil espurnes
El desig de fugir i trencar cadenes
el bullir de la sang d’un poble amb febre

Les derrotes fan mal si les recordes
Fa molt temps que t’allunyes de les persones
Fes que es torni admirar el valor d’un poble
Que lluità fins la fi fins l’ultima gota.
sentenciada es la terra que no s’estima
la bandera és venuda si ja res significa
l’esperança si creix és derruïda
la impotència que neix és definitiva?
Alça’t
Com l’ocell quan bat les ales
cap un món que sempre amaga
mil racons per sobreviure
mil raons per tornar a riure
Pensa
Que de nits sense cap lluna:
N’hem passat de molt més dures
Que de la por se’n va fer força
Que de la força en van fer lluita.
Reflexiona la vida que tan odies
Soluciona els teus dilemes per aconseguir ser lliure
Troba força i valor per creure
En un demà diferent on tot és possible
Llum: cruel veritat que t’incomode
Veus per fi de cara les angoixes
Ara et toca escollir si les afrontes
Ara et toca escollir si les ignores

Si no trobes la resposta es que potser no hi ha pregunta
Si ets feliç en la ignorància és que tens l’ànima perduda
Si tens ànima, ets persona i si ets persona tens preguntes
Les persones lluiten juntes per no ser mai més vençudes.
Ànima perduda lluita amb força contra
el corrent que s’emporta l’última esperança
Els teus ulls transmeten la il•lusió que resta.
A una terra desfeta... no hi tens res a perdre!