Estupideses

Estupideses
Són llargues tardes fosques
Que tancat a casa a soles
Apareix el teu perfum
Oblidat en negres ombres
Preguntant-me si m’enyores
Ja que jo em trobo perdut
Tot i que no se encara
Amb quins motius i errors et bases
Perquè vas decidir marxar?
Un bitllet de tren separa
dues ànimes trencades
i un cor que crida el teu nom!!

Somiar plegats! I així tornar!
Mirar-te als ulls mentre se’t tanquen
Notar els teus llavis respirar.
Abandonar les llàgrimes de soledat
Fer-te cançons que et facin riure
Sentir-te els batecs del cor...
No se si encara no m’adono
Perquè encara no el perdono
Ja que el meu cor no em respon
Són les tardes que l’enyoro
Tota sola sempre ploro
Enyorant els teus petons
Potser si era tonteria
Pensar que recordaria
El dia del primer peto
Tot segura no estaria
De si ho conta des de el dia
en que per fi vam fer l’amor!!
Somiar plegats! I així tornar!
Mirar-te als ulls mentre se’t tanquen
Notar els teus llavis respirar.
Abandonar les llàgrimes de soledat
Fer-te cançons que et facin riure
Sentir-te els batecs del cor...
I gaudir milers de carícies recorrent el cos
Centenars d’estrelles que inunden el món
Instants màgics que et fan oblidar-ho tot!!

No se com hem pogut acabar
Redundant sobre aquests temes
Si hi ha lletres que fan el món avançar
Prometo que no torni a passar
I em castigo mentre escolto
els meus companys com han decidit acabar.