Vas i véns

Vas i véns
Vas i véns, Miquel, pels viaranys del temps,
pels corriols estelats de miralls,
bevent a doll la sublim poesia,
on s'acreix la llum d'infinites veremes.
Vas i véns pels camins de les ones,
passatger d'emocions,
grumetàs rebel del vaixell inefable,
que contempla els esculls del destí
sense desgavells malavinguts ni sorolls estridents.

Vas i véns com una caravana de mel
que ens ensucra l'alè,
vell somniador d'afanys i quimeres.
Vas i véns.
Sempre vas i véns, Miquel,
fugint de les boires,
cantant-li a la vida.