Al peu del far de les Illes Columbretes

Al peu del far de les Illes Columbretes
Illa Grossa.
Ací l'illa
és el tresor.
Ací podríem viure
tancats fora
del món, entre arínjols
i margallons, més enllà
d'on solament som
crits llunyans d'enyors
traïts, torbats flameigs
i podridures, de la ferida
sal, fúria, sements
de qui?

Prescindible tot,
sèquies, pous, semàfors
en roig, tindríem la set de l'aigua,
la sang salada, els somnis esvarats,
i seríem sempre el far
d'homes remots.
Quantes illes,
quants llibres,
quins ulls falcats
a la riba dels morts
hem abandonat
sempre a l'encalç
dels vells tresors?