Vaixell somiador

Vaixell somiador
De velam la nit i la lluna,
de timó el vent del llevant,
un feix de llum il·lumina
la certeça d'un nou albirar.
Cercaré ma llibertat perduda
en l'horitzó de peixos nacrats
on els coralls són roselles,
florides nostalgies de sal.

Com un vaixell encallat
en una platja oblidada
somie solcar la mar blava
al cant arrissat de l'onada.
Com un vaixell encallat
en una platja oblidada
somie solcar la mar blava
al cant arrissat de l'onada.
Creuaré sense temences
les albades mil·lenaries
per contemplar amb silenci
la llum daurada de l'aire.
La mar romandrà serena
enlairant són immens alenar,
blanca gavina em revola,
fent crida d'un nou despertar.
Com un vaixell encallat
en una platja oblidada
somie solcar la mar blava
al cant arrissat de l'onada.
Com un vaixell encallat
en una platja oblidada
somie solcar la mar blava
al cant arrissat de l'onada.