Sóc el vaixell que son velam desplega

Sóc el vaixell que son velam desplega
Sóc el vaixell que son velam desplega
per navegar en una mar rissada,
i un cop de vent enlairarà l'onada,
-oh matiner neguit-, que al cor ofega.
Fossar de blaus amb tremolins de vela
serà el conhort que el fosc oreig sospira,
i amortallat d'humida canturel·la
jauré el malson d'un dematí que albira
Tenebrós horitzó quan naix l'albada
trista de la tardor, bres de boirina
que endola esmorteït vol de gavina
creuant el cotó-en-pèl de l'embromada.