Serenor

Serenor
En un món de rancúnies i misèries,
ple de frenètics i de mala gent,
encara jo vull voleiar mes dèries,
vanes milotxes a l'atzar del vent!
El món és trist; l'enveja i la venjança
diuen arreu son argument brutal.
I qui viurà si ens manca l'esperança
d'un altre temps més just i sense mal?
Res no hi ha cert, més que l'amor, fingida;
la fe, dubtada; llagrimeig als ulls.
Sortós aquell qui, alrastre de la vida,
collint les roses no ha trobat abrulls!
Potser la vida, per cantar victòria,
vol anar sempre pel mateix camí,
puix mai no cull la palma de la glòria
l'ingenu heroi que trenca son destí.
O potser és que fugen els conceptes
davant l'acció, que és l'argument de pes,
i l'innocent és colliter de reptes,
que no té dret ni a somniar ni a res.
Tinc enemics que volen ma desfeta
i a son desig no puc trobar raó:
potser sabran que l'obra de poeta
ha de tenir arrel de passió!
Mes jo no blasme la tristor que em dixa
la fel amarga de l'endeny covard;
sol i en silenci, no sé dir la queixa
que al cor gemega quan és ja ben fart.
Jo beneisc aquell qui em desestima
i em fa la guerra sense eixir a llum.
Gràcies a ell tinc l'ànima més prima
i a tota punxa puc trobar balum!