Pugna

Pugna
Què no faria jo per deslliurar-me
de la feixuga càrrega del cos
i saber-me com sóc per a estimar-me
pur com la flama que rebutja el clos?
Quina vergonya la carnal voltura
que ofen i agreuja l'esperit rebel!
presó amb muralles de tenebra impura,
per on traspua lluminós estel?
Per on l'esclat que redimeix les ombres
pot fer drecera vers la interna llum?
I la cançó que ens lliura de penombres
per on colpí nostre mortal balum?
O clos i blasme de la lluire vida,
tenebra impia del dramàtic Fat,
deixa que un dia la cançó ferida
decore amb roses ton sagnant tancat!
I amb el miracle de la sang vessada
(flor redemtptora de l'humà destí)
pel finestral de l'ombra il·luminada
deixa'm lliurar-me al somniós camí!