Pols

Pols
La terra de ma terra
és pols del meu camí
que a mon dolor s'aferra
i mai no fuig de mi.
Si vaig cap a la vida
pel frau de mon voler
temorejant em crida
al somni de son pler.
I és pler d'empresonada
que veu un raig de llum
per on la flor que es bada
augura son perfum.
Pols mística i eterna,
llaor de l'infinit
que abota en la lluerna
la dèria de la nit.
Ma terra és un deliri
de somnis i de sang
on ritmen llur martiri
les llàgrimes i el fang.
Ai quina dolorosa
baralla irreverent!
La Mare, sense nosa,
i el Fill, ple de turment!
Quan Ella es torna flama
ma vida es torna foc.
En mi tot es fa drama
i en Ella tot és joc...