Plou dintre el meu cor

Plou dintre el meu cor
Està plovent
dintre del meu cor,
les mans tremolen
ferides per l'angoixa.
Els ulls ja no deixen
de cercar per qués,
afonats i profunds
pel dur patiment.
I ara em pregunte de què val
omplir travesses amb clarió de cel,
si la debilitat avui és criteri
i tot és fa confús per al cervell.
Escolte el lament de la ferida
cremant-me com l'astúcia del fusell.
Retruny
com l'empremta de la bomba.
Míssil foradant l'enteniment!
Tal vegada em vença el revoltim
i pretengue estafar la realitat,
però açò és només
l'estona del desànim
i tinc de resistir a l'huracà.