Nova gent

Nova gent
Carents de títols de noblesa,
absents lligalls i pergamins,
els nous colons cerquen riquesa
per altres vies i camins.
Nascuts, formats en terra ferma
són llauradors i menestrals
que prou rompran la llenca herma
i escorreran bovar i marjals

Tot soguejant bancals de l'horta,
delimitant-ne el sotanell,
de Castelló faran gran porta
no mai muralla de castell.
Als quatre vents la cara oferta
uns nous corrents deixarà entrar,
i de conreus fa descoberta,
de regadiu com de secà.
Les aigües del Millars, reglades,
omplen la séquia Major;
del comte-infant Pere de Prades
el millor dot per Castelló.
I es va formant el municipi,
consell, jurats i mustassaf.
Normes faran, prudent principi:
Vàlues, peita; pes, cadaf.
I des dels llocs més alterosos
apar la Plana un bell jardí
amb fruits daurats i saborosos
que marquen fita i franc camí
De, sempre, obert a les comarques:
l'Alcalaten, Millars, els Ports,
el Maestrat, petites marques
de petits feus, lliures, estorts.
I així Borriana i Morella,
Llucena, Nules i Catí,
amb Vilafranca i Vistabella
tindran, plegats, comú destí.

Mirant el mar o la muntanya:
Desert, Penyagolosa, el Grau,
veuran la llum que tot ho banya
dins un puríssim color blau.