Música

Música
Lloada sigues, Música eterna,
fidel missatge de l'altre món!
Del món abstracte que sols governa
l'ordre implacable del seny pregon!
I com són dolces les harmonies
que al cor es tornen pur sentiment!
Quines secretes manyagueries
dormen al jaç subconscient?
(Quan més abstracte siga un llenguatge
millor ressona l'accent humà
pla de concretes formes d'estatge
que, impotents, volen rompre's en va).
Per quin miracle de transcendència
pot l'harmonia colpir el pit
i fer que vibre per sa presència
l'erm inefable de dol i oblit?
Oh ressonància meravellosa,
cordial collita de solitud!
Sigues lloada, fecunda esposa
de l'alt silenci! Oh veu!... Salut!