Mariner

Mariner
Riba mar passeja,
l'etern mariner,
cerca poesia
amb ulls viatgers.
Distreta la mirada
en llurs pensaments
esborra ses petjades
l'onada del temps.
La brisa li arrima
amb subtil serenor
paraules d'estima
esquists de blavors.

A l'horitzó és bressola
un vaixell somiador,
sons de caragola
fan glatir son cor.
S'atura a escoltar
de l'onada l'esclat
arrissada melodia,
naufragis de llibertat.
Cridaneres gavines
dalt la humida pell,
li semblen Sirenes
alades al vent.
Tempestes i calmes
duu el vell mariner,
inspirades nostàlgies:
primaveres del vers.
Al Grau de la Plana
amb líric esclat
flameja l'albada,
poemes de sal.