Marina del Grau

Marina del Grau
En la distància llunyana
brolla un sobtat sentiment
on s'arrecera la Lluna,
vaixell d'un port costaner.
Ullals d'ufana planura
vorejant novells camins,
el Grau la seva marina
aplec d'aiguamoll i senill.

A la marjal l'alqueria
ombreja el transcórrer del temps
fresca rosada d'albada
el camp de neula cobert.
Bat bressolada gavina
ales banyades de cel
vers les illes Columbretes
cerca el cant del faroner.
La blava onada es deslliga
deixa son salobre bes
estovant molsuda sorra
riba el flairós pinaret.
Sota argentades estrelles
navega el brau mariner
cerca la bella Sirena
llindar la Rosa dels Vents.
Marina, Grau de la Plana
dolcesa de jorns viscuts
paisatge que al cor s'atansa
mullant-lo de clara llum.