Jo sóc aquell adalerat garbí

Jo sóc aquell adalerat garbí
Jo sóc aquell adalerat garbí
qui brama i bat dins de l'esquerpa timba
car si quan parle mon dolor no minva
si deixe de parlar no fuig de mi.
Assoles vaig per la foscor que em porta
la llum d'atzur i adoloridament
veig passar revolant damunt del vent
l'estol de fulles de l' alzina morta.
Fulles de fel, maragda de l'amor,
fermes s'enclaven en lo fat contrari;
fulles de sang enramen lo calvari
quan bat l'alé de la cruel tardor.
Fréstec garbí lo meu desig combat
dins lo barranc amb tremolins de febra
i en l'aspra timba plena de tenebra
la pau tremola sobre un toll minvat.
Jo sóc trist vianant perdut
que vol cercar en lo barranc dolçura
i adolorit de sols trobar paüra
esguarda la claror d'on fon vingut...