Jo he vist

Jo he vist
Jo he vist la fam ser guany de cada dia;
la por i el plor, joguines de l' infant;
el sol, rodó i daurat, pa del migdia;
la dalla de la Mort, lluna minvant.
Jo he vist florir tothora la rosella
al calcinat rocam del clapissar.
I el calze de la virginal poncella,
rebre un rou verinós, i mustigar.

Ja n'ha vist prou. El bram de la tempesta
rebutja l'esperit que, fugisser,
vol soplujar sa mítica conquesta
sota l'ombrall d'un reflorit roser.
I ací sóc nu rebent de l'estelada,
-dosser espiritat que lluu la nit-,
un bany d'argent fins la novella albada
que faça clar un món enterbolit.