Fulles

Fulles
Aguaita i mira-les pel terra, lliures,
fosques, dúctils, que no demanen res.
Tan sols un sol que les caramel·litze
als ulls d'un món que xafa sòls de neu.
Fixa't com corren pels racons aquells corcons
de les notícies mortes del crepuscle.
Aguaita i mira el flaix d'aquest oblit
trencat, gentil, que ens obre un viure nou.

Impassibles, elles ballen per nosaltres
endolcint aquest moment fecund.
Porten seny i foc a la nit arrabassada,
uns grams senzills d'amor i vents morats.
Fulles, fulles, fulles!
humils emperadrius de l'esperança.
Fules, fulles, fulles!
que redolen somnis invisibles.
Escruta aquells vells nervis vius
que redolen somnis invisibles.
Paladeja aquesta justa bellesa,
Acosta't i mira-les pacient.
Fixa't com corren pels racons aquells corcons
de les notícies mortes del crepuscle.
Aguaita i mira el flaix d'aquest oblit
trencat, gentil, que ens obre un viure nou.
Impassibles, elles ballen per nosaltres
endolcint aquest moment fecund.
Porten seny i foc a la nit arrabassada,
uns grams senzills d'amor i vents morats.
Fulles, fulles, fulles!
humils emperadrius de l'esperança.
Fules, fulles, fulles!
que redolen somnis invisibles.