Baixant el Penyagolosa

Baixant el Penyagolosa
El brogit de la veïna carretera
i les llums de neon
cada cop més nombroses i potents
no han pogut, encara,
amb la tristor immensa
del capvespre.
I he respirat, profundament,
el fum de llenya eixit
de les teulades
mentre la lluna plena
projectava precises
ombres blanques.
A ponent,
damunt el retallat horitzó,
ja enfosquit,
de la serra d'Espadà,
la tremolor de la primera estrella.