Intro (Tempestedes Vénen Del Sud)

Intro (Tempestedes Vénen Del Sud)
I al final la mata,
L’assasí de maleta i corbata
eixe paper que portava el verí,
eixos decrets que son bales de plata,
aquell gestor va desfer el camí
la desnonaren d’alli de sa casa
el mercat marca les normes, i en fi …
ara la vida la venen barata
al mateix temps un xic grava una cosa
una motet, una platja, una llosa
sobre els seus muscles per coses d’abans,
parla d’amor i detesta el romanç
parla de penes quan odia les seues
controla el ritme, l’estil… eixes merdes
no té valor per trencar les cadenes
no té l’estómag pa cumplir les normes
i vol deixar fer, i fer si li deixen
i no vol ser uno més d’eixos jutges
que ara ja és, perquè és lletra i discurs,
perquè és imatge, és llei, és producte
idolatría, despreci, complot
hi haurà castig o hi haurà recompensa
a tir de pedra teniu al ninot
la cirugía del crític comença

Crea, lluita maniquea,
El mon plorant, tu davant: quet
Crea, puja la marea,
Obri les vel•les i arrea.