El meu amic

El meu amic
Tinc un amic que cuido poc
massa sovint i a ell li dec tot el que sóc.
El meu amic sempre és aprop
i, dels que tinc, ha estat aquest sempre el millor.

Mai he tingut trassa
a escoltar-lo massa.
Va passant el temps i ell se'n resssent,
s'allunya a poc a poc.
El meu amic té por
quan està trist i no endevina quina és la raó
que l'amoïna. Viu rifant la seva sort.
Viu protegit dins el seu món
que ha fet a la mida a les esquenes de tothom.
Massa camins se sent molt sol
i es va encongint, i hi dóna tombs, i no va enlloc...
La seva balança
sempre decantant-se.
A cops tan valent que res no tem,
d'altres tan poc, tan poc...
El meu amic té por
quan està trist i no endevina quina és la raó.
Mentre rumies et dic que el meu amic sóc jo.
Tinc por
quan estic trist i no endevino quina és la raó.
Mentre rumies et dic que aquest amic sóc jo.