No vull que surti el sol

No vull que surti el sol
Quan surto,
fora el carrer de la ciutat,
ja no busco respostes,
em deixo portar.
Quan surto,
fora el carrer, me’n vaig.
La nit m’està esperant,
perquè sempre arribo tard.

No vull que aquesta nit, surti el sol rere la foscor.
Quan surto,
fora el carrer les llums se’n van,
l’alquímia dins meu menja,
la nit tornarà a baixar.
Sensualment,
ella em fa vibrar quan em fa seu.
Quan surto a fora el carrer em posseeix,
però, no es vol quedar dins meu.
No vull que aquesta nit, surti el sol rere la foscor.
No vull que surti el sol.