El far del sud

El far del sud
La va trobar a una sala mig buida
buscant un somni, fugint del dolor.
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
aquella història va canviar-li el món.

Va perdre-ho tot, la partida i la vida,
cada ciutat li esmicolava el cor.
Només el far del sud, ell es mira,
segueix la flama fins que res no es mou.
I empeny el sol, tan bruna, tan forta i prohibida,
i es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.
Et donaria amor si poguessis tornar-me'n,
et donaria amor si ens poguéssim mirar,
et donaria el món si poguessis parlar-me,
ho donaria tot si et pogués estimar.
Tantes nits va pagar per tenir-la,
tantes excuses per anar tot sol.
Però cada cop amb un plor la perdia,
la llum s'apaga quan la sort es pon.
I el seu record s'estimba en ciutats adormides,
i somia fins l'alba el seu far sense vida, trist.
Et donaria amor si poguessis tornar-me'n,
et donaria amor si ens poguéssim mirar,
et donaria el món si poguessis parlar-me,
ho donaria tot si et pogués estimar.

Tremolant, poc a poc surt del cine,
sessió de nit, avui ja és l'últim dia.
S'endú el cartell, arriba a casa i l'espia,
l'habitació es transforma en un món nou.
I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja,
el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa.
I apaga el sol, tan bruna, tan feble i prohibida,
i s'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu.
Et donaria el món si poguessis parlar-me
ho donaria tot si et pogués estimar.
Et donaria amor si poguessis tornar-me'n,
et donaria amor si pogués ser veritat.
Et donaria el món si poguessis parlar-me,
ho donaria tot si et pogués estimar.