Molt lluny de casa

Molt lluny de casa
Ja torna a casa , la gent cansada
farta de tan treballar,
per un grapat de propòsits
com ens deixem enganyar
Tothom s´amaga darrera les finestres
dels cotxes que venen i van,
sense pietat els neons enlluernen
el fum surt de l´asfalt

És la vella historia,
la del somni americà
tothom sap quan arriba
ningú sap quan se´n va
Sento el blues d´un juke-box metàl·lic
i el bar està a punt de tancar
només quatre meuques busquen solitaris
que per un petò pagaran .
Sense pietat en cossos malmesos
el desig passeja de nit,
ofertes discretes d´un gram de coca,
lúnic que et pot fer resistir.
Molt sovint oblides
que prop d´aquí tens el mar
pot ser una bona sortida
per si mai vos marxar
Però ara és molt tard
I en travessar el pont de Brooklin
Manhatan em sembla un gegant
em sento sol molt lluny de casa
on tu m´estàs esperant
Però ara és molt tard