Mentre ells somriuen

Mentre ells somriuen
Les hores passaran
com núvols de cristall,
mentre restaré dret ..
amb cara d’animal.
I assotaré aquest temps ..
mentre escolto les veus
d’aquells sants innocents
que xiulen mentre s’empassen formigues.

Tu tens un tren vermell,
jo em menjo el teu raspall.
Tots els homes són drets ..
quan trenquen el mirall.
El sol creix a ponent.
Si sento les arrels ..
se’m queden tots ullant
mirant tranquils mentre jo em menjo el fetge.
Les foques refilaran ..
quan caiguis a terra.
Has de menjar-te els ulls ..
quan les cabres mèulen.
I com mèulen ..!!
Paciència paternal
al preu d’un orinal,
que no cal reciclar ..
si el claves amb un clau.
Dóna’m els teus anhels ..
que jo els invertiré,
i podràs viure en pau
mentre no siguis tu qui es desespera.
Les foques refilaran ..
quan caiguis a terra.
Has de menjar-te els ulls ..
quan les cabres mèulen.
I com mèulen ..!!
Mentre ells somriuen ..
Les foques refilaran ..
quan caiguis a terra.
Has de menjar-te els ulls ..
quan les cabres mèulen.

Les foques refilaran ..
quan caiguis a terra.
Has de menjar-te els ulls ..
quan les cabres mèulen.
I com mèulen ..!!
I com mèulen ..!!
I com mèulen ..!!