Dones Nues

Dones Nues
Iaia, porta’m a la platja a veure dones nues;
a l’aigua tèbia hi neden
tres llobarros fusiformes amarats de plata.

Passen núvols idiotes, ombres de gavines
i mentre els poetes
vaguen entre megahertzs i versos complexos.
S’encenen els focs de rabassa/amb carbonet portat de casa;
els peixos creats el cinqué dia,/ens els fem el sisè a la brasa
i els tabals criden tothom a dinar.
Dones nues a la platja, de natges compactes,
adormides somien
llunes, flors miraculoses, crustacis abstractes.
Dansen tribus circumspectes, romaní i baladres
i un farmacèutic canta:
Dones nues a la platja, nimfes perfumades.