Al llarg del camí

Al llarg del camí
Quan tinc que escollir,
Mai no l’encerto;
Quan em perdo pel camí,
Em bato a mort amb el destí.
I ja passo d’esperar,
Dins d’aquest desert,
A la primavera.
Tal volta per fugir corrent,
En contra del vent,
Li envido amb un farol al temps .

Invento cada nit,
El mateix poema poema,
I mai no he aconseguit,
Escriure cap final feliç.
I es que la soledat,
Fa gust al fracàs,
D’un cor que espera.
I ja no torno a l’estació
Del demà millor.
Cavalco al llom de ser qui soc.
Al llarg del camí he après a ballar
Al ritme de les caderes de la vida;
He après que el sempre es la mentida,
Que comparteix la nit i el dia.
Al llarg del camí he après a ballar
Al ritme de les caderes de la vida;
He après que un somni es la ferida
I que un instant pot ser una vida..
Del jardí on vaig estimar,
Sols queda una espina;
Ara em quedo amb el desig,
Que em brinda el teu cos una nit.
I sento no ser sincer,
Quan regalo un bes;
Que mor per l’aire.
Els llavis que parlen d’amor,
sonen molt millor;
I els guardo en un altra cançó.

Al llarg del camí he après a ballar
Al ritme de les caderes de la vida;
He après que el sempre es la mentida,
Que comparteix la nit i el dia.
Al llarg del camí he après a ballar
Al ritme de les caderes de la vida;
He après que un somni es la ferida
I que un instant pot ser una vida..