Nit freda per ser abril

Nit freda per ser abril
La Maria i el Marcel, de costat en una barra.
Es miren i fan glopets a les respectives canyes.
Ell vesteix tot de vermell, ahhhhh.
Ella emplena un crucigrama, ahhhhh.

Ai, Maria,
Ai, Marcel,
Qui s’acosta a parlar amb l’altre? Qui s’arrisca a fracassar?
Qui saltarà sense xarxa?
Ell la vol treure a ballar, ahhhh.
Ella se’l vol endur a casa, ahhhhhh.
Et convidaria a vi, seria dolç, seria amable.
Si volguessis seure amb mi, quin moment més agradable!
Tancaríem el local, ahhhhh,
La nit seria tan llarga i marxaríem els dos junts d’aquesta
ciutat tan rara.
I tindríem fills ben forts i una casa amb balconada.
El Marcel allarga el braç, ahhhh.
La Maria somriu a l’aire, ahhhh.
Però, l’estona ha anat passant, i no troben les paraules.
Ell demà serà capaç.
Ella demà estarà més guapa.
És nit freda per ser abril,
No s’està enlloc com a casa (x8)