Ja era fort

Ja era fort
Llavors ja era fort i no perdia mai la calma
i em divertia tot i havia après a saludar-te
content i exhibint la més radiant de les rialles,
tocant-te com els forts, els éssers als que és impossible ferir.

No ploris, nen, que no sabré què dir.
No ploris, nen, que ets més bonic quan rius.
Llavors ja era fort i dominava les paraules
i construïa mons perfectes on no m'importava
ni amb qui has dormit avui, ni què faràs demà a la tarda,
ni penso algunes nits que ets massa semblant a qui busco per mi.
Qui gosarà sentir que el protegeix
la conca d'unes mans mortes de fred?
I el dia va arribar, aquell que amb força ja esperava
—els que han vingut avui, demà també podran anar-se'n—.
No em va caler ni un plor, ni encendre ciris a cap àngel.
Llavors ja era fort, i un fort no t'havia de perseguir.
O és que vostè no està d'acord amb mi?
Qui vol un conte trist per anar a dormir?