Els Guapos sòn els raros

Els Guapos sòn els raros
Un home amb ulleres de pasta gruixudes passeja pel port
nerviós.
Ja fa més d’una hora que a la seva dona l’espera el Doctor
Ramon.
Que avui s’han omplert de coratge i han decidit operar-se
el cos.
La dona es vol treure papada i l’home es farà fer un penis
més gros.
Però, no saben que ser atractius també pot comportar viure
en un malson.
I els dos canten de p*** mare, molt millor que jo, que
fan cant coral.
I ballen sardanes a Plaça Sant Jaume i ho fan de collons.

El Pepe és un noi que ha fet panxa i es passa el sant
dia estirat llit.
Avui el rodegen tres metges i un jove becari amb un bisturí.
Amb un permanent delimiten l’essència greixosa que li
extrauran.
I ell somia amb prendre un waikiki envoltat de senyores
que marquen mugrons.
Però, el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen
en un malson.
I el tio organitza trobades d’amics del 600, i en té un
de vermell.
I quan puja al poble, els nens li demanen que els porti
a fer un tomb.
No saben que els guapos són els raros.
Ho sap tothom, però no ho diu ningú.
Tampoc no s’agraden i tenen complexes per ser diferents.
I no saben que els guapos desafinen , no tenen swing i
no ballen bé.
També es preocupen i tenen psicòlegs, i no passa res.

I no passa res.
I no passa res.