Deixa-la, Toni, deixa-la!

Deixa-la, Toni, deixa-la!
Deixa-la, Toni, deixa-la!
No veus que no et convé?
Ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent.
Quan vegis que està ben adormida,
aparta-li els cabells del front per fer un últim petó
i ajusta la porta sabent que estàs fent el millor.
Allunya't, com s'allunya la marea
quan despulla lentament les roques del penya-segat
i, sense mirar enrere, Toni, deixa-la.

Deixa-la, Toni, deixa-la!
Escolta'ns bé i aprèn!
Ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent.
Ja veuràs que quan s'inflin les veles
com un vell amic, el vent, t'acariciarà la pell
mentre a terra es va fonent, Toni, tot el que et reté.
No sents les onades que et reclamen?
No veus que et guia el cel constel·lació a constel·lació?
Acosta't a la barca, rema i deixa-la.
Vine, Toni, vine!
Ningú canta tan bé!
Ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent.
Tornaràs a sentir sal a les venes
i en llevar-te en algun port, qui sap, potser et preguntaràs
a qui pertany el nom que decora el teu braç.
Creu-nos, Toni, l'aigua encara és fresca
i el sol segueix sortint cada matí a l'horitzó.
Serà més fàcil del que et penses, deixa-la.

Deixa-la, Toni, deixa-la!
Inventa't un món nou i deixa-ho tot a terra
que, amb la vida, ja en tens prou.
Deixa-la, Toni, deixa-la!
Fes el favor d'estar content
que, per somriure fent-nos vells,
la vida és suficient.