Boomerang

Boomerang
Va arribar el tiet amb barba llarga
els avis feien dinar especial
i va dir nens esteu morenos
i va dir almenys heu crescut un pam.

I l'Ignasi jo li escoltava mil aventures de països llunyans,
i estaven bé, i eren distretes,
però difícil treure's del cap
el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany
per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial
de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats
vam estudiar els corrents de l'aire
vam assecar-nos la suor de les mans
Però el boomerang
s'encallava entre les branques
i no tornava mai.
Però el boomerang
reclamava l'aparícia d'un professional.
I van baixar els altres amb la Vanessa,
ai la Vanessa com li deu nar
menjaven pipes amb arrogància
se'n fotien des del banc...
fins que avorrit de aquell espectacle
va venir el Xavi que era més gran...
'' Deixeu-me un tir, feu-vos enrere...
Deixeu-me un tir, colla de matats...
Que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç''
I senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar
No sé l'Ignasi però en el meu cas
puc reconèixer que em va fer mal
veure en els ulls de la Vanessa
que la cosa es posava interessant.

Però el boomerang
va encallar-se entre les branques
i no va tornar mai...
Però el boomerang
reclamava l'aparícia d'un professional...
Però parlo de temps,
crec que era juliol en què es va fondre l'Indurain
i vam maleir el danès
i a les rampes d'Hautacam.
Els anys en fi ens ha fet com homes i
malgrat que ningú ha procreat
vaig pensar en alternatives
per si mai es dóna el cas...
I en aquest món, entre els més forts,
no hi haurà mai els detalls...
però m'esforçaré i una cosa m'abstindré de regalar...
Que la infantesa serà divertida,
màgica, lliure, d'acord, acceptat.
Però no hi ha tant temps per perdre
i tard o d'hora només queda una veritat
El boomerang...
s'encallava entre les branques
i no tornava mai...

Però el boomerang...
reclamava l'aparícia d'un professional
I Vanessa, si sents això, una abraçada molt gran