(Potser demà) (1r ending)

(Potser demà) (1r ending)
¿Com pots tenir tanta calma?
No entenc d'on treus tanta serenor.
Quan et tinc ben a prop, em salta el cor
i perdo el nord i el rumb.
Ets un perill ardent i jo, inconscient,
no em puc estar de tu...

¡Tan a prop de tu, i tan lluny!
Quan l'amor no arriba mai, sembla tan absurd...
Espero el moment amb tant d'afany,
i l'espera em rau per dins i em fa perdre el cap...
No ho puc sofrir més.