Sense

Sense
Vas marxar un matí,
el balcó segueix plorant amb mi.
Vas tirar-te sense cap permís
i el silenci es va fer al cinquè pis.

Al quarto de bany
continua moll el teu raspall
i l´olor del teu jersei em fa
viatjar entre els records d´abans.
I el dilluns no hi ha ningú,
el dimarts es fa tan dur
quan em trobo lluny de tu.
I el dimecres cap al vespre
vaig sentint per les parets del meu amor
que crida estant tot sol.
I et dic sense,
sense vida, sense pau i ara sense,
sense dir-te que t´estimo perquè sense,
sense ganes d´oblidar-te, sense temps per explicar-te
que et tinc aquí arrelada en el meu cor.
I ara on estàs,
ei, si véns, tanca la porta amb clau
que a les nits sempre oberta està
per si tornes i no pots entrar.
I el dijous no hi ha ningú,
el divendres es fa dur
em trobo tan lluny de tu.
I el dissabte vaig pensant que potser aquest diumenge tornaràs
quan sé que no és veritat.

I et dic sense,
sense vida, sense pau i ara sense,
sense dir-te que t´estimo perquè sense,
sense ganes d´oblidar-te, sense temps per explicar-te
que et tinc aquí ubicada.
I et dic sense,
sense vida, sense pau i ara sense,
sense dir-te que t´estimo perquè sense,
sense ganes d´oblidar-te, sense temps per explicar-te
que et tinc aquí arrelada en el meu cor.