La guardia

La guardia
Prohibida la tinença
Prohibides les vesprades de tardor
Il•legal la teua cara
Convertida en una bola de cogoll.
La moral porta pistola
I nosaltres som els seu pitjor malson.
Il•legal la teua ràbia
Tan potent com una bomba de cogoll.

I ara que sents el vent cridar,
Ja no tens por de que t’atrape el
Temps,
Ja no tens por de les mirades falses
Que t’amenacen nit i dia.
T’has plantat dins de ta casa,
T’has decidit a ventilar la teua por,
I has iniciat el teu projecte
Endavant per l’autarquia del cogoll.
I a rebolcons anàvem pels racons
Entre boires de futur espès
T’he retrobat damunt de mi mullada
Com cada tarda, nit i dia.
Junts com una bola de cogoll
Que va arrelant als nostres ulls,
Embriagats encara de lluna, sexe i
Marihuana
Suau, com el contacte dels teus pits
Com una brisa vora el mar
Embriagats encara de lluna, sexe i
Marihuana.
La guàrdia, la guàrdia, amagueu-ho tot!