Cançó del capítol 12 (charm)

Cançó del capítol 12 (charm)
El sol que brilla en aquest cel tan blau
avui il·lumina el nostre caminar.
La tristesa fa que no sigui capaç
de seguir endavant.

Tot el carrer és ben ple de gent feliç...
No se n'adonen, que no estic així.
Sóc només jo la que ara busca en un passat
l'amor que se'n va anar.
Ja fa molt temps que m'intento d'oblidar
de tot l'amor que un dia em vares donar,
i en sóc conscient: he estat jo qui ha decidit
que lo millor era viure sense tu.
Vull viure coses que vaig apuntar
en un diari on parlo de tu i jo.
Ara són un mosaic en aquest cel tan blau.
El sol no brilla amb tanta intensitat.
Potser només és ell qui s'ha adonat
que la meva nit tan cruel ja m'ha arribat
i mai no acabarà.
Jenina brilla en aquest cel tan blau
per recordar-me que tot canviarà
i tornaré a sentir què és la felicitat.
Seguiré lluitant.
Jo ja no puc despertar-me amb il·lusió
perquè el meu cor és del tot ple de dolor.
Mai no sabré fins a on podré estimar,
si canviaré la vida per un amor.

Busco dins el meu cor: no hi trobo res
que em pugui explicar aquest dolor,
i mira'm, aquí sóc: sola, ballant cançons de dos.
El sol no brilla amb tanta intensitat.
Potser només és ell qui s'ha adonat
que la meva nit tan cruel ja m'ha arribat
i mai no acabarà.
Jenina brilla en aquest cel tan blau
per recordar-me que tot canviarà
i tornaré a sentir què és la felicitat.
Seguiré lluitant.