El bosc del vell

El bosc del vell
Aquell que ens parla fluix ..
només ell sabrà com fer-ho.
Que la vida en els seus ulls ..
omple instants i en buida d’altres.

Ara seu, ens mira i riu ..
un bastó llarg l’acompanya,
i ens convida a entrar al caliu
que es desprèn d’una cabana.
Si voleu us puc guiar ..
arribar on no hi hem arribat.
Seguiré els passos que fem ..
i vosaltres ja sabreu on aneu.
I allò sembla tan real ..
ens empeny i ens aconsella.
I entre ocells, branques i rius ..
nem tocant de peus a terra.
I així es com haurà de ser per anar endavant ..
I els somniadors que segueixin més desperts .. que mai.
Que mai ..
Que mai ..
Que mai ..
Que mai ..
Que mai ..