Avui és el dia

Avui és el dia
Avui és el dia, assegut/da al llit
noto el fred del ferro del carregador ple de bales
introduint-se al meu cervell
Avui és el dia i m'omplo de raons
perquè no em tremoli el pols
a l'hora d'apuntar els/les jutges
que m'empresonen dins l'angoixa
Avui és el dia en què decideixo treure el fiador
i posar una bala a la recambra del meu cor
Avui és el dia en què callaran les paraules
i parlaran les pistoles
no hi ha res més perillós que qui no té por de morir
Avui és el dia en què premeré el gallet
i dispararé la paraula ,
escopiré al/la passivista a la cara
i la meva actitud batzegarà les consciències
i els rics ploraran sang.
Avui és dia en què la lluna
que il·lumina la nit dels/les pells fosques
eclipsarà la llum artificial
del benestar cínic dels torturadors
Estic atabalat/da, dispara