Rodamon

Rodamon
Ve i ara se´n va,
no sap mai on despertarà.
Viu arreu i enlloc,
no ha tingut tanta sort com tu o com jo.
Dorm amb el cel com a sostre,
encén la Lluna quan té por.
Amb una manta de cartró
i com a coixí un graó,
ell sempre dorm així.

Tu i jo sabem que sense vestit
tant és el pobre com el ric,
els seus ulls et diran si esta content o trist.
Entre els gossos, espera els trossos
del que ens ha sobrat aquesta nit.
Si mai et perds,
busca pel barri vell, pregunta, sabran on és.
Deixa´l fer si creu que és un príncep de l´orient
si té una ampolla entre les mans,
rei serà d´aquí uns anys.
Dorm amb el cel com a sostre,
encén la Lluna quan té por.
Amb una manta de cartró
i com a coixí un graó,
ell sempre dorm així