Ploren somnis

Ploren somnis
Truco per dir-te que no vinc a sopar
que em ve de gust passejar de nit
que estic cansat de sempre el mateix plan
tu en el sofà dormint.
Vaig cap a un riu, direcció al mar
deixant enrere ciutats
cementiris fets d’asfalt, on neixen les migranyes.
He de marxar.

Perdo el meu centre de gravetat
i les petjades no marquen igual.
Ja no em puc perdre cap més detall
que ara ho tinc tot al meu davant.
Ploren mil somnis
Mou els fils som-hi (guardats ben al fons, és clar)
Ploren mil somnis (si no els busquem no els atraparem)
Però som vius som-hi.
Arriba amb retard l’abril, com sempre
l’hivern no se’n va del meu terrat.
Dins d’un jardí de plàstic
bones vistes però és tancat.
Ara vull tornar a aquell temps
del que encara en guardo olor
on no ens tancàvem portes
i no teníem por
que s’acabes el món.
Ploren mil somnis
Mou els fils som-hi (guardats ben al fons, és clar)
Ploren mil somnis (si no els busquem no els atraparem)
Però som vius som-hi.
Ha quedat enrere aquell nen
que estirava tant fort les regnes.
Que no t’al·leguin demència
No perdis mai la innocència.
Ara no vull tornar al temps
quan jo deia si i tu no
amb tot el que comporta
donar la raó
que el temps passa i espanta
i els anys ja no curen.

Ploren mil somnis
Mou els fils som-hi (guardats ben al fons, és clar)
Ploren mil somnis (si no els busquem no els atraparem)
Però som vius som-hi.
Sents el tic tac, que el temps no para i passa.