Calafell

Calafell
Ones d´escuma i sal
que compassades
gronxen estels cansats
de la calor.
Marques de peus petits
mig esborrades,
restes d´amors prohibits
que ja no hi son.
Quan la platja es queda sola
tot es torna etern.
Des de l´aigua el cel tremola
com un arbre
espantat pel fred de l´hivern.

Traços que resseguits
damunt la sorra
mostren secrets escrits
en forma de nom.
Sembla que el mon sencer
vol una pausa.
Bufa el vent de seré
I em dona bo.
Tot és lluny aquí a la platja
ara que estic sol
Poc a poc la gent s´amaga dins les cases
mentre l´aire
anuncia una altra tardor.