Balada dels sentits

Balada dels sentits
Les hores s´acumulen, el cel està tapat
la llum per la finestra té un to com de gris trencat
que llargs es fan els dies, és fosc tan aviat
tot és en blanc i negre quan sé que no et puc mirar.

Els calaixos són plens de records esmicolats
dues entrades de cine, un Ducados escapçat
fa olor a terra humida, però a mi tant se me´n fot
tot el que oloro és tebi comparat amb el teu cos.
El gat se m´arrecera sembla que ell també ho sap
tot el que toco és aspre quan no acarono el teu cap.
El llit és fred i trist, cada dia és més gran
bec i fins i tot l´aigua sembla que té un gust amarg
una mosca m´emprenya, els cotxes van passant
els llavis se´m ressequen sabent que no et puc tastar.
Sento el soroll dels arbres que el vent va despullant
que buits es fan els sons i que esquinçats quan els
comparo amb el teu cant.