Sempre em sento atret pel teu somriure

Sempre em sento atret pel teu somriure
Sempre em sento atret pel teu somriure
i pel teu cor que m'il·lumina,
escapem-nos d'aquesta inmensa foscor,
done'm la mà...
Quan et vaig conèixer
vaig recordar imatges
que guardava dins del cor
des que era petit.

Vols ballar
amb mi
en aquest difícil camí
de llum i ombra?
encara m'estimes,
vols que continuem el viatge junts?
De vegades vull mirar enrere
de vegades vull mirar cap a una altra banda
però lluitaré amb amor, coratge i orgull!
Sempre em sento atret pel teu somriure,
tens un racó inmens d'esperança
en aquest univers tots busquem l'eternitat!
Encara que faci veure que no m'importes,
la veritat és que t'estimo molt
escapem-nos d'aquesta inmensa foscor
et dono la mà...