Tir al feixista

Tir al feixista
I un dia ens va tocar ser olímpics
volguessim o no.
No vaig anar a fer de voluntari
a xupar-els-hi la polla de franc,
doncs estava a l´atur
i la situació hagués sigut molt trista,
em vaig fer de la Federació
Catalana de Tir al Feixista.

Mentre seien en poltrones
sortint a la tele dient lo bé que va tot
aquí uns passats recolliem pedres
per obrir-els-hi el cap.
APUNTA, DISPARA, TORNA A CARREGAR
PRACTICAREM EL TIR AL FEIXISTA
FINS QUE NO EN QUEDI CAP.
Aquest esport, no fou reconegut
pel comité del Samaranch:
podia endevinar fins i tot el més ruc
que ell hauria estat el primer blanc.
És un esport d´allò més barat
no hi ha equipament necessari:
aquí el que va uniformat
no és qui juga sinó l´adversari
A diferència d´altres esports
ni premis, ni medalles, ni hòsties,
ni llagrimetes, ni rams de flors
el premi és partida nova.
González, Major, Somoza, Aznar,
Pujol, Clinton, Batista, Chirac,
Zedillo, Zaplana, Pinochet,
on hòsties és la diferència?
si tots seguiexen un mateix model
amb diferent estratègia.