Sempre mes

Sempre mes

Va ser l´any de començar
a posar-nos en moviment.
Mocadors negres al coll,
i conèixer tanta gent;
l´any que vam sortir al carrer per tornar-los a dir que no,
érem prou valents per fer
qualsevol revolució.

No recordo d´ençà un reguitzell de sentiments tan forts;
deu ser que el filtre dels anys deixa passar només els bons records.
Va arribar l´any dels jocs, l´any que van jugar més brut,
de tortures i presons, de pensar que havíem perdut.
Aquí el filtre va petar, sols en recordo amargor
i el dia que veig pensar: - quant de temps llençat en va!
Amb l´absoluta certesa de no haver arribat enlloc
vam anar a casa amb ganes de pensar-hi poc.
Uns se´n van anar a dormir i altres vam passar nit en blanc;
però a casa tot era foscor fins que obrint el finestró,
Fascinats, vam comprovar que l´empelt havia brotat.
Cap bon dia com aquell que ens permet tornar al combat.
Mentre duri el setge no signarem la rendició:
mocadors negres al coll! Visca la revolució!
Sempre més
mentre duri el combat
sempre més
estaré al teu costat,
sempre més
que aquest poble necessita
sempre més
retrobar la llibertat.