Quan surt el sol

Quan surt el sol
Sec sota el porxo vell a aixopluc de l´aiguat que cau
i a la terra el tempir fa bona olor.
Veig un tros més enllà un veí treu el cap,
s´ho mira, somriu i em veu i ens saludem.
Plou per tot arreu sens distingir quin camp és de qui.

Sembla que està apunt d´afluixar i la natura la feina atura
i l´ocellam desvetlla el camp i certifica que el cel s´estripa.
Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és la societat que pretenem.
Nits a la llar de foc explicant contes als menuts
que havíem sentit a l´avi allà mateix.
Ve el veí a fer el cafè i diu que es veu que hi ha nous veïns
d´una terra llunyana que ara és un erm.
El vent de migjorn que va fer ahir els ha dut fins aquí.
A l´endemà els anirem a donar la benvinguda,
i si cal ajuda, per fer a poc a poc una llar de foc
on contar rondalles a la canalla.
Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és la societat que pretenem.
Sec sota el porxo vell a aixopluc de l´aiguat que cau.
Aquesta terra és nostra però el món és de tots.